Maria Mercè Marçal - poeta, narradora, assagista, traductora - va viure entre 1952 i 1998. Es va llicenciar en clàssiques i va ser professora de llengua i literatura catalanes. Per ella la poesia era un repte personal i un compromís cultural i col·lectiu. 

Va ser una activista incansable a favor de la cultura de les dones. Feminista i nacionalista d'esquerres, va centrar el seu treball en unes idees base en les que no es va cansar mai d'incidir:

- L'escriptura i el sentit de les paraules.

- L'autodeterminació de les dones.

- El futur de l'idioma i la cutura catalana.

El seu primer llibre de poemes, Cau de Llunes (Premi Carles Riba 1976) inclou el poema Divisa, que resumeix aquestes directrius:  ' A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.'

Va escriure una única novel·la.

En els darrers anys de la seva trajectòria va impulsar la creació del Comitè d'Escriptores, dins el Centre Català del PEN Club, amb l'objectiu de recuperar l'obra literària femenina i promoure la visibilitat i la interrelació de les escriptores actuals.

A part de l'indiscutible qualitat de la seva obra i del valor de la seva obra en favor del feminisme i la nostra llengua i cultura,a dia d'avui la Maria-Mercè Marçal només té una biblioteca amb el seu nom, a Torregrossa-Pla d'Urgell (Lleida), la comarca on va viure els primers anys de la seva vida.

Entenem que, tot plegat, és un bon motiu per proposar que el seu nom bategi la nostra biblioteca comarcal.